Els filipins van començar a immigrar a Espanya en els anys 60 i 80, la majoria dones que venien a treballar de servei domèstic. Al llarg dels anys es van anar reagrupant. Més tard van començar a treballar en el sector de l'hostaleria i restauració començant a formar generacions de filipins nascuts a Catalunya. La gran majoria (gent gran sobretot i nous avinguts) no saben parlar o entendre bé el català ni castellà. Saben comunicar-se, però a l'hora de conversar en temes especialitzats, tenen manca de confiança en tractar segons quins temes, provocant que prefereixen evitar-ho. Això els fa estar més en contacte entre ells, la qual cosa dificulta la integració a la societat. D'aquí, hi ha alguns xocs en la integració amb la cultura local. És una comunitat molt treballadora, molt orientada a la família. La família és molt important per a ells i als lligams també s'inclouen a oncles, avis, cosins i a altres relacions encara que no sigui família directa com a padrins o amics molt propers. Els nens tenen diversos padrins i quan els pares no hi són,  els avis són els qui tenen cura dels petits. Són tan sacrificats que dediquen moltes hores a la seva feina per poder donar el millor als seus fills, que és l'educació, arribant a un punt que els mateixos pares no poden dedicar temps als seus fills. Això a Filipines és normal, ja que, si els pares no hi sòn,  la resta de la família pasa a tenir cura dels nens. Però aquesta manera de viure no sempre és possible per no tenir la resta de membres de la família al país.

La manca d'atenció als menors (no totes les famílies) fa que aquests creixin sense cap base familiar a la llar, derivant a la descolarizació, drogues (especialment el 'Shabu'), maltractaments, etc.

Hi ha diferents classes socials com en tots els països. A Catalunya, hi ha molta classe treballadora i fins i tot a la vora de la pobresa. Per vergonya, molts filipins no volen exposar les seves necessitas o problemes davant de la gent.

En general, la Comunitat filipina no li agrada causar problemes ni conflictes, tot el contrari, estan orgullosos de la seva comunitat, tradicions, costums, gastronomia, país i la seva gent.